Em va sortir l’oportunitat d’anar a Etiòpia per mitjà de la Teresa, una amiga de la ruta solidària al Perú. Ella hi havia anat a col•laborar amb l’oenagé d’un orfenat com a oftalmòloga. Estava contenta de l’experiència i ens va engrescar a la Dolors i a mi, perquè hi anéssim a col•laborar com a mestres. Ella ens va posar en contacte amb els responsables de l’oenagé Global Infantil i ens van recomanar que abans de fer el projecte, per entendre més els nens de l’orfenat, era important que anéssim a conèixer el país. En buscar informació vaig descobrir una gran riquesa històrica i cultural. Ens vam decidir per fer la ruta d’Etiotribal del Getachew, un etiocubà que havia estudiat vuit anys a Cuba, col•laborador de l’oenagé. El viatge consistia en una ruta en 4×4 per donar a conèixer racons poc coneguts del país, per poder aprofundir més en la realitat de la seva gent. Vam començar pel sud, per conèixer la gran diversitat de tribus, vam continuar en direcció al nord, per descobrir el ric patrimoni cristià ortodox copta i acabarem a Addis Abeba, on vam viure i col•laborar a l’orfenat amb la Teresa. Vaig percebre una força que em va portar a escriure les vivències de les terres africanes.
M’emporto la maleta plena de vivències
Del país:
Després d’haver recorregut uns vuit mil quilòmetres, puc dir que l’experiència ha valgut la pena. Tot i que avui dia continua sent un dels països més pobres del món, crec que si tot estigués ben distribuït hi hauria menjar per a tothom. Un país que me l’havien presentat àrid i amb nens desnodrits, l’he descobert amb una gran diversitat de paisatges i amb els camps verds, ja que ha coincidit amb l’època de pluges. El poble etíop és acollidor i amable. He experimentat el despreniment d’estar sense mòbil, Internet i en alguns moments sense llum ni aigua. Aquests dies he pogut comprovar que també podem viure sense, això fa que cada vegada valori més la vida simple. Per mi ha estat com un viatge per la història, però amb el contrast de la modernitat. Tant he trobat un pagès llaurant amb bous, com un altre amb un tractor; per les carreteres es creuen carros i cotxes. Etiòpia és un país de contrastos i m’ha captivat!
De les tribus del sud:
Ha fet com una immersió a la prehistòria. M’he passejat pels mercats, un punt de trobada de les diferents tribus i he deixant impregnar per la màgia d’aquest lloc.
De la ruta pel nord:
He quedat meravellada de la gran varietat de paisatges amb verdes muntanyes de grans alçades. M’ha impactat el ric patrimoni cristià ortodox que ha mantingut durant tant de temps i la religiositat que hi ha pertot.
De la ruta per l’est:
M’ha agradat veure el respecte que es viu a Harar, ciutat emmurallada que és un reducte musulmà dins un món cristià.
De l’orfenat:
M’ha agradat veure com s’organitzen els nens, es fan responsables de l’orfenat com si fos seu. M’ha colpit el que he conviscut amb ells. M’han encomanat la seva força i energia per madurar i viure amb intensitat les petites coses de cada dia. M’han ensenyat a valorar com ens necessitem tots els éssers que habitem aquest planeta i estimar la diversitat de la seva gent.
Del poble etíop:
He après que és millor relaxar-me, no tenir cap expectativa i deixar-me sorprendre. Penso que si molts d’ells han començat des de zero, jo també puc obtenir el que realment vull, lluitant amb força i afrontant amb valentia les noves situacions que m’aniré trobant a la vida. A partir d’ara haig de valorar allò que tinc amb agraïment. Crec que si a la Humanitat li passés una gran desgràcia, els etíops serien dels que sobreviurien, perquè han après a viure amb el mínim.
Conxita Tarruell Llonch 