Ruta Solidaria al Perú: Compartint amb comunitats indígenes i la cultura Inca.

Un grup de catorze persones coordinades per l‘ONG  Setem i l’agència Tarannà anem a fer una ruta solidaria al Perú visitant projectes, convivint en famílies i col·laborant econòmicament en l’estada.

Hem estat a quatre zones ben diferenciades: A Lima, a la Pampa Hermosa, al llac Titicaca i a la Vall Sagrada dels Inques.

 

Lima: projectes

Quan arribem a Lima que és la capital amb vuit milions d’habitants, tot  està en boira i no veiem el sol. Anem a visitar el projecte del barri perifèric de San Juan de Lurigancho on els carrers són de terra i plens d’escombraries. Entrem a diferents locals de l’associació programa d’educació infantil on hem conegut unes dones molt acollidores que cuiden als nens petits perquè no estiguin al carrer. He quedat impressionada de tot el treball que fan! M’han  encomanat  la seva força i energia!

El dia següent anem a Villa Salvador, ciutat propera a Lima, nascuda  l’any 1971 com a resultat de l’ocupació de terres per part dels immigrants. Ha estat molt interessant veure el desenvolupament i organització aconseguit  per la comunitat. Ells són els que van resistir més temps als terroristes del Sendero Luminoso. Allà hem conegut el projecte de “gente mayor adulta” i ens han explicat com s’organitzen per treballar i recollir diners per sobreviure, doncs no tenen ajuda econòmica de l’Estat .

 

Pampa Hermosa: natura i convivència

Després de viatjar tota la nit en bus hem arribat a la reserva de Pampa Hermosa on hem fet una excursió per uns paratges enmig de la selva fins al Cedro del Abuelo, un arbre centenari. Quan hem arribat cansats de l’excursió, els habitants de Nueva Italia ens esperaven a l’escola amb un pachamanca, un foc fet amb un forat  a terra on s’hi posa la yuca, las papas i el “carnero” tapat amb fulles. Durant el dinar hem parlat amb el Toni, un català que fa la experiència de voluntariat, fent de mestre a l’escola unitària. L’hem felicitat pel treball que està fent i la valentia que té per viure sol i en condicions precàries.

 

Molt d’hora marxem cap al poblet de Ninabanba. Hem carregat les motxilles als burros i ens hem posat a caminar. La ruta ha estat dura i cansada, hem caminat més de set hores però hem gaudit de la bellesa del paisatge. La satisfacció de l’esforç realitzat ens ha omplert de goig al arribar allà i ser tan ben acollits pels seus habitants que ens esperaven per dinar. A la tarda hem visitat l’escola, on hem tingut un intercanvi amb la mestra i els nens, cantant i dansant tots plegats. Llavors hem fet una reunió per explicar-nos com s’organitzen els “comuneros”. Cada família´, de les disset que són al poble ,ens ha escollit a un de nosaltres per portar-lo a casa seva. Jo he anat a casa la Vicenta, on hem tingut un sopar molt íntim a la llum d’una espelma i la brasa del foc. He vist que és una dona que la vida l’ha tractat durament, però he copsat molta fortalesa. M’ha donat una manta i un “pellejo” per dormir, llavors hem anat tota la colla a fer un foc de camp, on hem compartit xerrades molt interessants.

Al matí ens hem acomiadat amb pena però agraïts de la seva acollida. Ens hem abraçat dient que no oblidarem mai el que hem compartit. A la tornada hem anat a veure els Tunkis o “gallito de roca” que és l’au nacional. Llavors hem muntat uns prestatges a l’escola. L’endemà anem a conèixer la comunitat nativa dels Achaninkas que han lluitat molt per tenir terreny propi. Hem acabat posant-nos les seves túniques, dansant amb ells i bevent “masatu” que és suc de la  yuca mastegada.

 

Llac Titicaca i Taquile: costums i tradicions

Hem anat amb l’avió cap a Juliaca (3824 m.). Al arribar m’ha agafat mal d’alçada, doncs he notat el cap tèrbol i la panxa remoguda, amb  la sensació que tenia que caure. Després d’una estona de descans amb les cames enlaire a l’autocar en direcció Puno,  m´he retornat. Quan hem arribat al poblet de Chucuito l’acollida càlida de les dones teixidores m’ha fet passar el fred . Després d’un sopar reconfortant, ens han explicat el procés del teixit amb l’alpaca. A llac Titicaca visitem l’illa flotant Chumi on els seus habitants, els Uros, ens expliquen com han fet l’illa, les barques i les cases amb la planta de “totora”. Continuem la ruta amb vaixell cap a l’illa de Taquile. Durant el trajecte fem una cerimònia dels viatgers, mentre tirem les fulles de coca al llac pensem un desig.

 

Desembarquem en una platja solitària i caminem durant una bona estona , notem que ens falta l’alè i ens cansem de seguida, doncs estem a molta alçada. Les famílies que ens han  acollit ens han explicat com s’organitzen en el treball.

Al capvespre hem gaudit d’una posta de sol i a la nit hem acabat dansant al voltant d’un foc de camp, observant l’atmosfera neta on es veia la via lactea com un riu que arriba al mar. L’endemà al viatge  de tornada en vaixell, al costat hi tenia un taquilè que feia una gorra de mitja mentre m’explicava històries sobre Taquile i jo anava apuntant al diari.

 

Vall Sagrada dels Inques: coneixent la cultura inca

Hem anat a la Vall Sagrada Inca, on hem visitat Moray que és un laboratori Inca agrícola fet per una construcció del terra cap avall formant andanes en forma circular. El paisatge d´ aquesta vall és impressionant amb la barreja de colors ocre, marró i groc! La terra és molt fèrtil  i les pedres de les muntanyes sembla que parlin! Al vespre passejant pels carrers d’Ollantaytambo, hem passat per una casa que hi havia la bandera vermella, que vol dir que  conviden a “chicha”, la beguda nacional feta amb blat de moro fermentat. Ens hem trobat uns nens que cantaven i s’han ajuntat a nosaltres fins a la plaça del poble. Allà hem acabat organitzant una festa intercultural catalano-peruana, cantant i dansant plegats. Hem anat a les runes d’Ollantaytambo, que ens ha ajudat a conèixer més a fons la cultura Inca, tan interessant amb les seves tradicions i llegendes.

 

Machu Picchu

El Machu Picchu ens ha omplert d’energia i encantament. Quan hem arribat la boira no ens deixava veure res, però de cop s’ha destapat i ha aparegut la muntanya jove o Wayna- Picchu. Tots hem quedat bocabadats, observant aquelles runes enmig d’aquell paratge tan màgic. Hem anat pel camí Inca fins a la porta del sol ,on hem pogut veure una perspectiva diferent. Cap al tard quan quedaven poques persones he gaudit d’una estona de meditació en que m’he omplert de pau i serenor en aquest lloc tan energètic. A la nit hem gaudit d’uns banys termals reparadors a Aguas Calientes.

 

 

 

 

 

Cusco

A Cusco que anomenen el melic del mon, hem anat als Dominics que està construït sobre el temple del Sol. A la catedral hem pogut veure clarament mostres del sincretisme religiós, des de la Mare de Déu en forma de triangle representant la muntanya Inca i la corona com un sol Inca. El Sant Sopar és una pintura de l’escola Cusqueña, està representat amb “cuyes” i “chicha” i  Judes té la cara de Pizarro. Hem vist el Crist dels “temblores” que porta unes faldilles inques, cada any el treuen en processó com agraïment perquè els va salvar d´ un terratrèmol.

Hem portat uns medicaments pel projecte Mantay. El matrimoni responsable ens ha explicat com estan ajudant a mares adolescents amb els seus fills perquè puguin tirar endavant la família. Hem quedat admirats de la  il·lusió i empenta en que duen a terme el projecte. Hem anat a una botiga on venien caramels, bombons i galetes de coca. Ens han dit que la coca és un símbol de la cultura andina, en canvi la cocaïna és dolenta perquè és  barreja amb productes químics.

 

 

He quedat impactada de conèixer més a fons la cultura Inca. No tenien llengua pròpia, però transmetien la seva història per mitjà de les seves llegendes. M’emporto la maleta plena de vivències ,amb aquell cel tan blau, la energia de les muntanyes, el paratge tan canviant enmig de les boires en el Machu Picchu i el bon record de les dones lluitadores. No oblidaré tot el que he viscut durant aquests dies. De tot el que he après de la seva cultura. De la relació  intercultural que hem compartit entre tots. Ha estat un regal poder  viure l’experiència d’aquesta ruta al Perú, un país que recomano que hi aneu!

 

 Conxita Tarruell i Llonch

Advertisements

Una resposta a “Ruta Solidaria al Perú: Compartint amb comunitats indígenes i la cultura Inca.

  1. ya he sentit la entrevista feta a radio  sabadell… i tambe el teu llarg ibonic escrit.    viu mentres puguis aquet esperit tan coratjos.i no deixcis es trasmetra aquestas tevas vivencias  forman part de tu mateixa…   pdt.al tenir  la cama trencada,ting mes temps.dans la prierejoan

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s