Llegendes Inques

He quedat impactada de conèixer més a fons la cultura inca. No tenien llengua escrita, però transmetien la seva història per mitjà de les seves llegendes, que es passaven de veu en veu. He recopilat varies llegendes que m’han explicat, aquí trobareu algunes:

 

Llegendes dels Inques

Llegenda del principi de la creació 

Un príncep es va enamorar d’ una princesa molt bella, però ella el va rebutjar perquè era orgullosa. Un dia mentre ella estava dormint sota un arbre, el príncep es va convertir en colibrí, va picar una fruita, la va posar a la boca de la princesa i al cap d’ un temps li va nàixer un fill. Quan el fill es va fer gran ella va voler saber qui era el pare. Va convocar a tots els pretendents i li va dir al nen que senyalés qui era el seu pare. El nen va senyalar un vagabund que era el príncep disfressat. La princesa quan el va veure el va rebutjar i va marxar corrents amb el seu fill. El princep la va voler seguir, però li va perdre la pista. Va preguntar a un condor i li va contestar que l’havia vist a la platja. Ell agraït li va dir que a partir d’ ara seria el rei del cel i va crear altres ocells. Després va trobar una serp, quan encara tenien potes, que no el va ajudar. Li va dir que a partir d’ara s’arrossegaria per terra.

Totes les plantes i animals que el van ajudar els va fer créixer com el condor i els que no el van voler escoltar els va castigar com la serp. Quan va arribar al costat del mar va veure dues illes que eren la princesa i el seu fill que havien quedat petrificats.

 

Llegenda del llac Titicaca

Un grup d’ homes que feien camí, van trobar una dona  amb un àmfora, que preparava q unes coses pel Déu Wiracocha. Ells li van preguntar que feia, ella va contestar que no tenien perquè saber-ho. Però la seva curiositat els va dominar i a la nit d’ amagat van anar a veure que passava. Van quedar bocabadats al observar que començava a sortir aigua de dins de l’ àmfora sense parar fins que es va formar el llac Titicaca.

 

Llegenda de Pisac

Un home de classe treballadora es va enamorar de la filla del alcalde de Pisac .Per poder-la aconseguir li van posar com a condició, que havia de construir un pont en una nit. Ell es va encomanar als Déus i li van dir que l’ajudarien amb la condició que la noia pugés a la muntanya però no podia donar la volta. Quan la noia estava quasi a dalt va tenir la temptació de mirar a l’ altre banda per veure com estava el pont. Al no complir la promesa es va quedar petrificada al instant. Ell del disgust va caure del pont i es va matar.

 

Llegenda d’ Ollantay

Ollantay era un general del Inka Pachacutec que es va enamorar de Cusi Coyllur, la filla del Inka. Quan Ollantay va anar a demanar al Inka per casar-se amb la seva filla, ell li va dir que no perquè no era de la seva classe social i el va expulsar. Llavors Ollantay es va revelar  i es va emportar la filla. Pachacutec va fer que busquessin a la seva filla. Quan la van trobar la va fer tancar a la presó per estimar a una persona de classe més baixa.

Al cap de quinze anys va morir Pachacutec i el va succeir Tupac Yupanki. Aquest va descobrir que la seva germana desapareguda, havia estat tancada a la presó i que havia tingut una filla, que ara ja tenia quinze anys Ima Sumac.

Tupac els va treure de la presó i li va demanar a Ollantay que cuides de la seva germana i neboda. Ollanyay va contestar que les protegiria i li va agrair que hagués esborrat la desgracia i els omplis de felicitat.

 

El Picaflor de Machu Picchu

Els patriarques de les comunitats camperoles de les parts altes d’ Urubamba, conten que L’ Inka Pachacutec va manar construir el Machu Picchu perquè els Déus dels temps poguessin tenir les seves reunions.

Els treballadors no podien pujar les enormes pedres de les canteres que estaven al costat del riu Sagrat. El sacerdot va anar al temple del sol a Cusco per demanar al Déu que li donés una solució. Una nit va somiar que apareixia l’ ocell Picaflor amb dos herbes prodigioses: Una serviria per convertir la pedra en sorra perquè es pogués portar a la muntanya vella del Machu Picchu .L’altre la dolça “koka” serviria per donar més ànim als homes per renovar les seves energies.

Així es va construir el santuari on tenen les reunions els Déus del Univers.

Els fundadors de Cusco

Chinchero és un poble molt antic. Estava situat a una gran alçada per això feia molt fred, hi creixien papes i quinua.

En aquell temps no existia el sol i el mon estava il·luminat només per la llum de la lluna. Un dia va arribar una dona jove que es deia Mama Qolla i va demanar que la deixessin quedar. La gent era bona i la van acollir.

Ella va tenir un fill a qui li va posar el nom de Manko Qhapaq,  va dir que havia estat elegit perquè fundes una ciutat Sagrada “El Cusco” Els Déus li donaren una vara d’ or i on es clavés fundaria la ciutat de Cusco.

Manko va treballar molt per secar els pantans, construir els seus primers edificis i ensenyar als seus habitants a cultivar la terra. Quan va acabar d’ un salt es va col·locar al cel per convertir-se en sol per il·luminar la Terra.  

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s