Equador país de la diversitat

Moguts per l’interès comú de conèixer a fons la realitat de l’Equador, un grup de 14 persones vinculades a Setem, vam decidir fer una ruta solidària durant 22 dies per l’Equador. Aquest turisme responsable consisteix en una estada intercultural de convivència, col·laborant econòmicament amb les famílies d’acollida i visitant projectes que s’estan realitzant al país.

Aquest projecte només ha sigut possible gràcies a la organització del Setem que és una ONG que vol sensibilitzar sobre la desigualtat Nord-Sud i les seves causes, i promoure les transformacions personals i col·lectives per aconseguir un món més just.

 

Diari d’un Viatge

 

Dia 1 – Arribada, emocions i abraçades.

L’arribada a Quito ha estat espectacular doncs l’avió passa arran de les cases i dels volcans. A l’aeroport ja ens esperava el Carlos, que serà el nostre guia durant tots els dies. Mentre carregàvem les motxilles m’he emocionat en veure una dona com plorava abraçant el seu marit i el seu fill, he deduït que era una immigrant que tornava després de molt temps d’estar a fora. Al vespre hem anat a passejar per la capital, que és Quito, i que està a 2850 metres,  tots estàvem una mica afectats pel viatge i l’alçada. Hem decidit anar a descansar i demà serà un altre dia.

 

Dia 2 – “Quito, luz de america”

Avui estem més descansats, mica en mica ens anem adaptant a l’alçada. Hem passejat per Quito, una ciutat de 2 milions d’habitants i patrimoni de la humanitat per la Unesco. Té edificis colonials molt emblemàtics. Per conèixer la realitat del país hem anat a visitar el museu històric i l’hem trobat molt interessant. A la tarda hem anat a veure el monument commemoratiu de la missió Geodèsica Francesa que és on hi ha la meitat del món i que dóna nom al país.

 

Dia 3 – Otavalo, ciutat indígena

Avui hem anat a Otavalo a visitar un mercat artesà molt interessant ,on els indígenes van amb els vestits tradicionals i venen tot tipus de teixits com estores i tapissos. A la tarda hem anat fins a al cascada de Peguche. Pel camí hem passat per petits cabanes on hi havia teixidores cargolant el fil i uns nens petits ens han ofert un braçalet i els hi hem comprat ja que és l’únic mitja econòmic per sobreviure. Al vespre hem anat a la Casa de la Cultura on han fet un acte d’homenatge a moltes persones que hi treballaven. El llenguatge que utilitzaven era amb algunes floridures i repeticions, molt diferent de com ho fem els catalans que anem més al gra. Aquí donen molta importància als títols universitaris i carreres.

 

Dia 4 – “Riobamba; la sultana de los andes”

Ha vingut una furgoneta a buscar-nos i realment ha sigut un miracle ficar-nos tots nosaltres i els paquets allà dins. Les maletes grosses anaven a dalt lligades, però quan feia pocs quilòmetres estaven caient, i hem aprofitat per parar en un mirador que es veia el Pixinxa, un volcà que va entrar en erupció a l’any 1999. Més tard hem parat al mercat de Latacunga, era preciós, estava tot tan ben posat! Hi havia fruites tan diferents… Les mares despatxaven amb el nen a l’esquena i els altres petits rondaven per allà. Era molt més net que els que havia vist a l’Àfrica. Més enllà hi havia unes altres dones que repartien un suc fet amb pulpa de Tamarindo. Hem tornat a colocar-nos al cotxe com una llauna de sardines, però cantant, rient i dormint ens ha passat l’estona fins que hem vist el volcà Cotopaxi i un paisatge preciós que em feia pensar amb el nostre Pirineu.

Per fi hem arribat a Riobamba, i hem anat a l’Abuela Rosa que és una cafeteria molt acollidora amb un jardí preciós. És un bon lloc per trobar-se. Ens han fet un dinar molt bo amb una sopa de quinua i mellocos amb una salsa de formatge fresc  i carn a la brasa. Ens sentíem com a casa! Havent dinat ens esperaven les nostres famílies acollidores. La Dolors i jo estem a casa d’uns mestres: el Francisco i la Jaki .que tenen dos fills. Hi ha un jardí senzill però molt acollidor. Hem anat a voltar per Riobamba i hem vist un mural on hi havia un resum de la història de l’Equador. Allà, com a molts països sud-americans, tenen molta traça a fer murals per entendre més el país.

 

Dia 5 –Ruta cap a Cebadas; poble indígena Quítxua

Hem anat al mercat de bon matí a comprar fruites: maracuyas, pitajaia, guanabano i uns cogombres amb gust de meló. La parada feia molt goig de tant color que reflexava. Un cop a casa hem ajudat a macerar la carn del dinar i a preparar el choco amb formatge i el suc de maracaibo. Tot ha quedat molt bo! Després de dinar hem marxat corrents per agafar l’autobús, però un cop a dalt hem estat molta estona parats perquè havien de carregar a dalt el sostre: bicicletes, mobles i persones, doncs a dins anàvem a “tope”. Durant el viatge anaven pujant i baixant persones per l’escala que hi havia al costat d’on seia jo.

Hem vist uns paisatges meravellosos: el riu Cebades, pobles indígenes amb la gent vestint tradicionalment. En arribar a Cebades ens han fet entrar a la casa comunal, ens han dit les paraules claus en quitxua i han fet un sorteig per saber la casa on havíem d’anar. A mi m’ha tocat la casa de la plaça. Sembla ser que són dels més ben situats del poble. És un matrimoni gran que tenen 7 fills. És la primera vegada que tenen algú de fora i no saben gaire com fer-ho. Només s’han assegut a sopar amb nosaltres la filla i el nét. Els altres anaven amunt i avall per la casa.

 

Dia 6 – Gran festa Quítxua amb un bon “Canelazo”

Hem marxat amb uns quants representants del poble cap al Páramo a uns 3500m d’Atillo. Ha plogut durant molta estona. Quan ha parat hem pogut veure que teníem davant dels nostres ulls un paisatge molt bonic. Hem vist una piscifacturia i hem menjat truites. Quan hem arribat al poble, la filla de la casa ens ha acompanyat a veure els cuyes, que són com uns conills sense cua, com conillets d’índies. Ella cada dia va a tallar herba tan si plou com si neva, per donar-los de menjar. En tornar hem passat per una taravita, que és com una tirolina amb una caixa per travessar el riu. Hem acompanyat a les nostres amigues a una casa d’indígenes que eren molt autèntics. Després hem anat a casa nostra i hem sopat cuyes; un menjar  que no hi estem acostumats, però que li trobat força bo. Els del poble ens han organitzat una festa a la casa de la “Junta Parroquial”. Han fet danses tradicionals amb grups indígenes de les diferents parròquies. Ens han donat Canelazo (Canyella més “Trago”, que és una canya de sucre fermentada). També han fet molts parlaments i homenatges i ens han fet sortir a nosaltres a parlar i a ballar. Ha estat la primera vegada que el poble s’obria a persones de fora. Ens hem sentit molt acollits i ens ho hem passat d’allò més bé.

 

Dia 7 – Compartint amb els nens del projecte d’atenció infantil

Hem anat a veure la formatgeria, ens han  ensenyat el procés del formatge. Hem trobat un jardí d’infància on el pati ens ha fet molta angúnia ja que hi havia una cloaca al mig. Les classes són senzilles, tenen poc material però hem observat que controlen el pes i l’alçada dels nens. Ells  tenen un plat assegurat cada dia., però les condicions higièniques són bastant dolentes,  anaven força bruts. Ens hem acomiadat de les famílies i hem anat amb furgonetes a conèixer la primera església espanyola fundada al 1534 a Balbanera. Quan hem arribat a Riobamba hem anat a visitar a la casa barrial de St. Martín ,el projecte de la fundació Julian Quito. Hem jugat amb els nens amb jocs didàctics molt interessants, on tots són donacions d’altres països. Hem dinat amb ells i hi ha hagut una nena quitxua  que ens hem fet bones amigues . M’ha explicat que abans només parlava quitxua i no sabia res de castellà, però com que és molt espavilada, ara ja és bilingüe. Ella cuida dels seus germans petits i va sola a casa. Més tard els hem ensenyat les danses com el “bugui bugui” i el “Joan petit”, ells ens han ensenyat altres jocs. A mitja tarda quan tornàvem cap a casa amb l’autobús, anàvem veient com s’anava ponent el sol, per fi hem vist el volcà Chimborazo il·luminat enmig de les boires, ha estat un moment màgic! Cada dia  a aquesta hora hi ha una gran enlluernament del sol i de cop se’n va i es fa fosc. Només ha faltat arribar a Riobamba i el Francisco, el pare de la família on estem, ens tenia la llar de foc encesa. M’he dutxat, he rentat roba i he sopat. Llavors ens hem assegut al sofà i ens hem posat a mirar fotos i parlar de coses molt interessants, fins tard. Realment és una família ben encantadora, gràcies a ells he recuperat forces. Sort hi ha d’aquests moments tan entranyables.

 

Dia 8 – De la radio al gran Chimborazo de 6310 metres

De bon matí hem esmorzat truita a l’equatoriana amb sofregit de tomàquet i ceba. Hem anat a Radio ERPE: (escuelas radiofónicas populares ecuatorianas). Hem anat quatre representants a fer una entrevista i s’ha creat un ambient molt bo entre nosaltres i la presentadora. Hem explicat què és Setem i en què consisteix la nostra ruta. Hem ressaltat l’admiració per la diversitat i la riquesa cultural d’aquest país. Els hem animat a no perdre la llengua quítxua. Hem acabat dient que són gent molt amable i hem donat les gràcies a les famílies que ens estan acollint a Riobamba.

Més tard hem anat a agafar l’autobús cap a Chimborazo. Durant el viatge hem anat parant per adaptar-nos a l’alçada. Feia un dia assolellat i hem aconseguit veure molt bé el volcà. Finalment hem arribat al primer refugi situat a 4800 metres, llavors hem començat a caminar per arribar al segon refugi que està a 5000 metres. De tant en tant, anàvem parant i en Carlos,  mentre ens animava a tirar endavant, ens parlava del Pachacama o el Déu de la creació amb quitxua. En aquests moments em sentia més a prop del sol i del cel i donava gràcies a Déu de la grandesa d’aquest món, demanant que em donés forces per arribar a dalt, doncs mai no havia pujat tant amunt. Quan per fi he arribat a dalt he sentit una felicitat molt gran! Que bonic que és el món des d’aquí! Un cop al refugi m’he assegut he sentit molta emoció i ganes de plorar com si se’m acabessin les forces. Després m’han fet estirar i m’han aixecat les cames enlaire. Maleït mal d’alçada! Al cap d’una estona ja estava molt millor, però de seguida que hem pogut hem baixat cap al primer refugi, encara que no em venia de gust, m’he posat a menjar alguna cosa. No m’ha sentat gens bé i m’he marejat. El món em donava voltes. Sort que uns quants m’han portat a l’autocar i m’he quedat estirada als seients de darrere. Al anar baixant m’he anat recuperant fins que hem arribat a l’alberg de Salines que està a 3500 metres. Allà me n´ he anat a descansar. Havent sopat el Will, el responsable de l’alberg ens ha passat un vídeo on explicava els projectes de societats cooperatives. Finalment uns músics ens han tocat cançons típiques i nosaltres els hem cantat l’Estaca.

 

Dia 9 – Desenvolupament comunitari cooperatiu a Salines

Hem anat a visitar els projectes de les micro-empreses comunitàries que ens havia explicat el Will. Hem conegut el P. Antonio, salesià, que ens ha ensenyat la fàbrica de xocolata. Allà hem vist com feien pilotes a mà i hem entrat en una caseta on hi havia una dona que bullia l’aigua per treure-li la sal. Al  estar tancada allà dintre he notat que em faltava aire i m’ha agafat un estat d’angoixa i he anat a reposar a l’alberg.

Després de dinar hem marxat cap a Guaranda. Durant el viatge amb bus han pujat molts indígenes. Anava molt ple. A la tarda, hem anat a “ Radio Raíces” els quatre mateixos de l’altre cop. Allà hem participat en un programa pels indígenes de la serra Andina que es titula “Así pensamos”. A la nit hem anat a casa un  amic del guia a sopar i després ens han donat “pájaro azul” que és una aiguardent de canya de sucre.

 

Dia 10 – Trajecte a Puyo. Capvespre enmig dels volcans

Avui tornem altre cop a Riobamba i hem agafat un autocar “d’executius”, doncs hi ha diferents classes i aquest és el més còmode. En arribar ens esperava la nostra família amb la taula molt ben parada per celebrar l’aniversari del fill, que feia 18 anys. Després de dinar hem anat a visitar una fàbrica de tagua, que és una llavor d’una palmera i l’anomenen marfil vegetal. Hem vist com treballaven diferents figures. Més tard hem tornat a agafar l’autocar que va a Puyo. El viatge ha estat llarg i era bonic veure com s’anava acabant el dia, sortien núvols de sobre els volcans i semblava que estiguessin en erupció. Quan s’ha fet fosc ens han passat una pel·lícula d’anacondes en la que es moria quasi tothom. Crec que no era l’adequada per persones que van cap a al selva…

 

Dia 11 – Selva endins amb els Shuars

Ens hem llevat molt d’hora per anar a la comuna de la selva Shuar, però se’ns ha espatllat el bus i, mentre esperàvem, el José, guia shuar, ens ha explicat que ell és el líder de la comunitat familiar formada pel seu pare amb dues dones i 22 fills. Diu que està molt il·lusionat a ensenyar-nos el seu bosc, doncs som el primer grup de rutes solidàries que anem a visitar-los. Finalment hem continuat el viatge, ha pujat molta gent carregada amb les compres, alguns portaven ganivets gegants, suposo que era per obrir-se camí a la selva. Cada vegada el bosc es feia més espès fins que hem arribat al seu poblat on ens esperava la família amb l’esmorzar a punt, dins d’una cabana. Hem menjat unes coques fetes amb farina de yuca fregida, ou remenat i papa xina. Ens hem repartit en dos grups per endinsar-nos a la selva. El meu, el portava el José i el Domingo, el seu germà mestre, que ens ha portat  a visitar l’escola unitària amb 12 alumnes de primària que són germans. Consta d’una cabana de palla amb una pissarra, uns murals i unes cadires de braç per escriure. Hem continuat la ruta selva endins, on ens ha ensenyat diferents plantes medicinals i comestibles. Hem trobat una liana i ens hi hem penjat uns quants, feia respecte perquè passava sobre un precipici. Quan ja estàvem força cansats hem arribat a una cabana on hi havia la família que ens estava preparant un dinar que era una fulla grossa que embolica yuca, papa xina, fulles de palma i pollastre a trossos i per beure teníem chicha, que és suc de yuca sense fermentar. Un cop hem descansat, hem començat a caminar cap a les cascades. El José ens ha explicat que ells prenen la planta al·lucinògena el “floripondio” per ajudar-los a veure el seu futur. Ell la va prendre després de 3 dies de dejuni i va caminar 12 hores per la selva fins arribar a la cascada sagrada. Allà va tenir la imatge dels arbres que eren persones blanques amb els cabells rossos i va sentir que els shuars havien de comunicar la seva saviesa a noves cultures. Per tant va decidir estudiar ecoturisme. Ha començat el projecte amb l’ajuda d’una ONG Alemanya on en aquests moments hi ha el Robert, un noi alemany, que està fent el servei civil durant un any i els ajuda a muntar un hostatgeria i a donar classes d’anglès. Nosaltres hem estat el grup capdavanter en aquest projecte. El Domingo, per altra banda, ens explica que ell amb el floripondio va veure nens representats en els arbres i les fulles convertides en llibres i va decidir ser mestre. Escoltant aquestes històries tant apassionants, no ens hem adonat que s’anava fent fosc i es posava a ploure, portàvem quasi 7 hores caminant i jo notava que el meu cos no tirava i a més la selva començava a fer respecte, doncs no veies la sortida i el terra estava enfangat i relliscaves fàcilment. Sort que en aquests moments sempre trobes un company que et dona la mà o et porta la motxilla. Haig de dir que no m’he trobat mai sola, sempre hi ha hagut alguna persona que m’ha fet costat en els moments difícils, realment hi havia solidaritat entre nosaltres. Al vespre el José ha vingut a parlar amb nosaltres per fer una valoració i hem comentat que els dos grups havíem de ser de dos nivells degut a que hi ha persones que es cansen més caminant. Ell ho ha acollit molt bé. Crec que anirà endavant amb el projecte, és una persona amb fusta de líder i amb molta il·lusió.

 

 

Dia 12 – Baños ; “La puerta de oriente”

Hem anat a Fátima a visitar el centre de rehabilitació d’animals autòctons. Hi havia molta varietat: capibara, que és el rosegador més gran del món, cuchuchu, guatins, guacamayos, boes i caimans…. Després hem anat al parc botànic etnològic, on hem vist plantes al·lucinògenes com l’ayahuasca i moltes plantes medicinals. També hem visitat les cabanes del poble “Huaorani”: bons guerrers, pescadors i caçadors que utilitzaven la cerbatana. Normalment vivien unes vuit famílies en una sola cabana, es posaven d’acord per tenir relacions al mateix dia i els nens estaven per allà i així feien classes pràctiques de sexualitat. La segona cabana era Shuar. Hi havia dues entrades, una per homes i l’altre per les dones. L’home tenia set dones, una per cada dia de la setmana, però tenia relacions a fora quan anava a caçar. Eren guerrers i els seus enemics eren els achuar. Quan els mataven ,agafaven els caps i els reduïen perquè no tornessin els mals esperits.

Hem dinat ràpid i hem agafat l’autocar cap a Baños. Durant el viatge hem vist cascades, rius amb molta vegetació als marges ,i un precipici que feia molta impressió. A Baños hem estat en una residència de monges molt acollidores. Després hem anat cap a la cascada i els banys termals sulfurosos al peu del volcà actiu Tungurahua. Allà ens hem banyat i ens hem relaxat. A la nit hem anat a ballar i ens han donat un aiguardent que és diu volcà perquè el serveixen amb foc i te l’has de beure amb una canya mentre crema. Hem ballat molt animats i a mi m’han fet broma amb un negre més alt que un Sant Pau. Deien que no hi ballés perquè m’agafaria el mal d’alçada…

 

Dia 13 – Tornem a Riobamba per fer el comiat

Avui teníem dia lliure per escollir el que volguéssim, uns han anat en bicicleta, uns altres a cavall i uns altres a les piscines. A la tarda hem marxat cap a Riobamba. És l’última nit que passem amb la nostra família, hem fet un bon sopar i ens hem fet regals. Més tard hem anat a l’Abuela Rosa a fer una festa de comiat amb totes les famílies acollidores. Uns músics equatorians ens han tocat cançons del país i nosaltres hem sortit a ballar.

 

Dia 14 – Temple del Sol dels Inques.

Després de 10 dies de tenir contacte amb la gent de Riobamba ens acomiadem per anar cap a Ingapirca. Durant el viatge el Carlos, que és el nostre guia, ens ha explicat una mica com funciona la fundació Julián Quito que és on pertany ell i la majoria de famílies acollidores i diu que porten projectes agrícoles i de capacitació de dones. També ens ha parlat del mal que va fer la dolarització a Equador fa quatre anys, provocant molta pobresa i obligant molta gent a emigrar. Quan hem arribat a Ingapirca hem visitat les runes dels Cañares, que és un dels pobles anteriors als Inques, però quan van venir els inques van fer el temple del sol a sobre de l’altre. Van haver de conviure un temps fins que van venir els espanyols i els Cañares  es van aliar amb ells contra els Inques.

 

Dia 15 – Cuenca; “Atenas de América”

Quan ens hem llevat hem anat cap a Cuenca, una ciutat molt bonica amb edificis colonials. També és patrimoni de la humanitat per la Unesco. Hem estat tot el matí passejant pel mercat i carrers on hi havia molta vida, mentrestant el Carlos ens ha explicat que el sistema sanitari de l’estat no funciona i la majoria de centres són privats. En l’educació, les coses van igual de malament: els mestres, com que cobren el sou base de només 110 dòlars van fer una vaga durant un mes i mig per queixar-se del sou, però ara ho han de recuperar amb dies que tenien de vacances. Avui com que celebraven  l’últim dia de classe ,hi havia molts nens pel carrer.         A la tarda ens hem banyat en una piscina sulfurosa i a la nit hem anat a ballar a una discoteca. Primer estàvem sols però després ni s’hi cabia; és una ciutat amb molt ambient.

 

Dia 16 – Guayaquil; “la perla del pacífico”

Avui ja anem cap a Guayaquil, és dels viatges més llargs, però hem anat en un autocar molt ben condicionat i el paisatge era meravellós. Els llacs i les muntanyes de 4000 metres banyaven la zona. Mica en mica anàvem baixant cap a la costa i canviava la vegetació i la temperatura augmentava. Un cop situats a Guayaquil, hem anat a visitar el Malecom que és un passeig molt ben arreglat al voltant del riu Guaya. Ens han explicat que a l’altra banda del riu hi viu gent molt pobre sense llum i en condicions molt humils. Després hem anat en direcció al Far seguint pel Malecom i hem trobat jardins tropicals, petits llacs i fonts. Hem pujat per unes escales molt ben arreglades del barri de las Peñas fins al Cerro Santa Ana, i ens han comentat que fa 5 anys no s’hi podia pujar perquè no estava urbanitzat. Des de dalt el far era molt bonic, es veia tot Guayaquil il·luminat. Feia una brisa molt agradable.

 

 

Dia 17 – Quin bon dinar!

De bon matí hem marxat cap a la costa. Hem anat a les piscines termals de Sant Vicente on ens hem fet banys de fang. A l’hora de dinar hem anat a la platja de Ayangue i hem menjat llagosta i ostres acabades de pescar a molt bon preu. Per pair el dinar hem passejat per la platja descalços, hem vist diferents aus com  pelicans i gavines  Ha estat un passeig molt agradable A la tarda hem arribat a Montañita, un poble típic de la costa, on ens hem allotjat en una cabana petita però molt acollidora i amb vistes al mar .Allà hem dormit plàcidament .

Dia 18 –  Balenes “jorobadas”

Hem anat a la Punta Salinas que és la zona més occidental del país. Hem estat tres hores navegant per veure si veiem les balenes que al saltar fan una forma de gepa. Ens hem passat l’estona d’una cantó a l’altre per veure-les, però costava fer les fotos. Al final n’hi ha hagut una que ha sortit molt a la superfície i hem gaudit molt. Al capvespre hem anat a passejar per la platja, ha estat un moment molt bonic, parlant i compartint amb alguns dels companys de la ruta . Hem coincidit que en aquest viatge estem vivint experiències molt intenses. A la nit hem estat al costat d’un foc ballant i escoltant música, mirant el mar.

 

Dia 19 – Puerto López; “la puerta del cielo”

Hem anat fins a  Puerto López. Allà ens han explicat com és el parc natural i hem anat a la comunitat Montubia de Agua Blanca on ens han assignat una cabana. Més tard hem marxat cap al Parc Nacional de los Frailes que és una platja molt tranquil·la. Ha sigut l’únic dia que ens hem banyat a la platja, l’aigua estava molt bona i feia molt bon dia. A la tarda hem tornat a la comunitat, ens han ensenyat el museu i hem fet una excursió a unes fonts sulfuroses. A la

nit  hi havia petits animals que compartien la cabana amb mi, llavors he descobert que hi havia un forat, però he decidit tancar el llum i a dormir.

Dia 20 – Descoberta del Pare Cayetano Tarruell

Hem marxat altre cop cap a Guayaquil amb autobús. He conegut una noia i tot parlant, li he comentat que tenia un parent que va venir aquí fa molts anys i que es deia Cayetano Tarruell. M’ha contestat que hi ha una escola amb el seu nom i que la vagi a visitar. He anat a la catedral i m’han donat l’adreça i hem quedat per l’últim dia del viatge.

 

Dia 21 – Festa final al ritme Cubà

Hem anat als Manglares de Churute, i hem visitat la “Hacienda Jambeli” on ens han ensenyat les plantacions de cacau, plàtans i reserves d’animals. És un lloc molt bonic però la gent que hi treballa té un ritme molt fort. Hem menjat  allà i ens han donat patacón de plàtan i cuallada .A la tarda hem anat a passejar amb cavall al voltant del llac i altres han anat amb piragües.    Hem tornat amb la camioneta cantant amb el vent que ens venia a la cara. A la nit hem fet un bon. sopar de comiat i hem acabat ballant al ritme de música cubana. Ens ho hem passat d’allò més bé!

 

Dia 22 – Explosió final de sentiments

Quatre del grup hem anat a visitar l’escola del pare Tarruell. Ens han acollit molt bé i de seguida me n’he adonat que va ser una gran persona. Amb tothom que parlava em deia coses bones d’ell. Jo m’he emocionat quan he vist el meu cognom escrit junt amb la seva foto a la façana de l’escola. Les mestres portaven un pin amb la cara d’ell, les alumnes duien l’uniforme amb les seves inicials. M’han portat un diari del més d’abril en que li van fer un homenatge en els 25 anys de la seva mort i m’han donat un dossier amb la seva biografia. Ha estat magnífic! Després de la visita hem anat a fer una volta en un bus turístic i finalment a l’aeroport. El comiat ha estat una mica trist, doncs ens dolia separar-nos de les persones amb les que hem compartit moments tan entranyables.

Ha estat un dels viatges més interessants i enriquidors que he realitzat. He anat a les arrels del país, he conegut la seva realitat, he compartit moments molt especials. És un país amb una gran diversitat: de paisatges, de clima, de gent i amb una gran riquesa cultural. Em sento molt més propera a tots els equatorians. Per mi l’Equador ja no és un punt en el mapa, sento que s’han creat uns vincles entre aquests dos móns separats per l’oceà  però a la vegada tant propers. Són persones tan acollidores que m’he sentit com a casa meva.

Per últim voldria agrair a Setem per haver fet possible aquestes ruta i animar a continuar aquesta tasca que realment val la pena per construir un món més just, digne i solidari.

                                                                                                     

                                                                                                      Conxita Tarruell Llonch

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s