Brasil a ritme solidari (curt)

L’interès per conèixer la realitat del Brasil, ens ha unit a dotze persones de diferents llocs de Catalunya, en un projecte que organitza Setem. És una ruta solidaria de vint-i-tres dies, de turisme responsable.Es tracta en una estada intercultural de convivència, col·laborant econòmicament amb les famílies d’acollida i visitant projectes.

La ruta ha consistit en conèixer la ciutat de Rio de Janeiro i una part de l’estat de Bahia. A Rio de Janeiro hem visitat els projectes d’acollida de nens de carrer que s’estan realitzant a dues faveles diferents. També no podia faltar pujar al Corcovado on hi ha el Crist Redemptor i des d’allà fer-nos la idea de la geografia de la ciutat veient les grans platges de Ipanema i Copacabana, on la gent passa el temps fent esport..

A l’estat de Bahia hem anat a diferents llocs: a l’illa de Morro de Sao Paulo i a les cascades de la Chapada Diamantina, on hem disfrutat de la natura. També hem estat acollits a un assentament del MST (Moviment Sense Terra ) i uns quants hem anat a la comunitat de Taizé a Alagoinhas. El punt central del viatge ha estat Salvador de Bahia.

A l’assentament del MST  hem conegut els camperols que lluiten per la terra i reforma agraria sense vinculacions polítiques o religioses. Ells controlen els faschendeiros que no paguen impostos i quan el deute equival al valor del terreny, el govern s´ho queda  i ho deixa al MST a canvi que treballin la terra . Toquen vuit hectàrees per familia que consten d’una casa, pati amb arbres fruiters i un terreny per cultivar. Entre ells s’ajuden i es reparteixen els fruits dels terrenys comunitaris mitjançant assemblees periòdiques.  La seva acollida  ha estat senzilla però molt càlida.

Per a mi era un repte personal anar a conèixer la comunitat de Taizé a Brasil i encara més després del traspàs del germà Roger, que per a mi ha estat un punt de referència en la meva vida. Hem participat a la pregaria del migdia, m’he emocionat amb la cançó de bendigo al señor amb portuguès. Em sentia com a casa, estava feliç perquè podia fer un homenatge al Germà Roger. Ens ha atès el germà Marcia que ens ha explicat que tenien una brincadera, que és un lloc pels nens del carrer on els fan jocs i els donen menjar. Als més necessitats els animen a anar a l’escola on hi ha nens cecs, sords i amb dificultats. Un cop a l’any organitzen una cursa de bicicletes tàndem on hi ha un cec i un sord. És molt  bonic compartir el sentit que té cadascú més desenvolupat i ajudar-se mútuament. La comunitat ecumènica de Taizé és un oasi de pau que conforta i asserena.

 

Salvador de Bahia està situada a dues hores en avió des de Rio. És el cor de les tradicions africanes d’Amèrica. Hi ha un 70% de negres descendent dels esclaus.

La Mércia, la nostra acompanyant, és filla de Salvador de Bahia i practica el Candomblé. Ens convida a una festa d’aniversari de la seva amiga Regina que representa a la Mulandinha dins de l’entitat de la religió afro. Com que no ho entenem gaire li comencem a fer preguntes i encetem una conversa interessant.

– D’on prové el Candomblé? li preguntem

– Vé d’una herència cultural africana que dedica el culte a unes divinitats anomenats Orixás.

– I com s’ha pogut mantenir després de tant de temps d’esclavitud?

– Perquè hi ha un sincretisme religiós entre el catolicisme i el Candomblé, per això a cada Sant li correspon un Orixá. Així han pogut mantenir aquests rituals amagats sota un vernís de cristianisme.

El Pelurinho és un barri de Bahia on assotaven als esclaus. Actualment té molta vitalitat, és escenari de molts concerts de música africana com Olodum. Pels carrers també hi ha grups de Capoeira que és una lluita camuflada en dansa d’origen africà que practicaven els esclaus per defensar-se i que actualment s’ensenya algunes escoles de Brasil. En el museu etnològic ens han explicat que en principi l’abolició de l’esclavitud va ser l’any 1815 però fins al cap de cent anys no es va acabar del tot.

En el barri de la Ribera, a Bahia, hi ha els Palafitos que són cases fetes amb fustes velles sobre l’aigua. M’ha impressionat molt veure les males condicions en què viuen. Moltes fustes estan trencades i has de vigilar de no caure a l’aigua fètida.

Hem fet el comiat de Bahia amb un sopar, parlaments, balls… Una gran festa!

De les famílies acollidores  voldria dir que m’he sentit com a casa.

Fem el comiat de Brasil a Salvador de Bahia, que és un lloc fascinant, amb un ambient molt festiu i on la música està sempre present. He gaudit moltíssim caminant pels seus carrers i coneixent la seva gent, sempre apunt per la música improvisada amb qualsevol instrument. Brasil m’ha seduït, em quedarà sempre l’enyorança de tornar-hi…

 

 Conxita Tarruell Llonch

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s